divendres, 27 de novembre del 2009

MOU-TE PER L'ENSENYAMENT !!



Castelló: Casa dels Caragols. 19h.

València: Plaça de Manises. 19h.

Alacant: Serveis Territorials. 19h.

PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA, LAICA GRATUÏTA I DE QUALITAT

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Blau i grana

Orgullosos d’un equip que ha nascut per ser el millor del món.

BLAU I GRANA és un crit valent,

BLAU I GRANA, visca el Barça sempre cridarem.


dijous, 15 d’octubre del 2009

dilluns, 12 d’octubre del 2009

12 d'octubre, res a celebrar


"L'any 1492 la Monarquia Hispànica inicià la "Conquista" del continent Americà. La combinació del fanatisme religiós, del militarisme i de les malalties van contribuir a liquidar els sistemes d'organització social, cultural i econòmic de les nacions ameríndies. L'extermini, la submissió i l'aculturació són les diferents fases del genocidi històric sofert pels amerindis."


( http://elsud.org/node/8 )











Hui 12 d'Octubre no hi ha res a celebrar.

divendres, 9 d’octubre del 2009

9 d'octubre



Sonen les dolçaines
en el carrer Sant Vicent,
més de quinze-mil persones
volen fer sentir la veu.
Les paraules cobren força,
hem fet nostra la ciutat,
ja s’enlairen les banderes
per damunt dels nostres caps.

Missatges d’esperança
en els càntics de la gent,
el futur és patrimoni
de qui creu en el present.
És tan fàcil contagiar-se
de l’eufòria dominant,
bastirem els nostres somnis
sense por a flaquejar.

És València, 9 d’Octubre,
no podran fer-nos callar,
cridarem amb tantes ganes
que l’asfalt tremolarà.

Caminem com sempre,
avançant contracorrent,
la revolta és quotidiana
i n’hi ha molta feina per fer.
Salvarem tots els obstacles,
és qüestió de voluntat:
construirem una utopia
amb les nostres pròpies mans

Redreçarem la història,
emprendrem un nou camí,
girarem la vista enrere,
lluitarem contra l’oblit.
Aprendrem de les errades
que hem comés en el passat,
escriurem en les façanes
que estem farts de claudicar.

dimecres, 23 de setembre del 2009

divendres, 4 de setembre del 2009

300 anys...


Aprenc del meu poble dels errors del passat,
a viure a estimar.
Vull sentir les carícies d´una terra que encara plora,
les seves morts, tortures i enganys.

I en Siset, encara parla.
Que no veus l´estaca on estem lligats?

300 anys d´opressió, quants més n´haurem d´esperar?
300 anys d´opressió, quants més n´haurem de suportar?
Quants? Quants? Jo em pregunto quants?
Quants? Quants? Jo em pregunto quants?

Governats per convergents regionalistes,
que ja estan bé en una espanya capitalista.
Defensant una falsa catalanitat,
genocidi de cultura i llengua per les forces de l´estat,
però no podran, esborrar, la nostra història,
Remences, Segadors, i Terra Lliure!

Vull abraçar la mare Catalunya!
Vull abraçar el meu pare Llibertat!
Vull ser lliure en una terra mediterrània,
que encara crida i sagna per la seva llibertat.

Mestissatge entre, cultura i races.
Convivència i respecte,
mai oblidant les arrels que ens uneixen
amb els nostres avantpassats.

Alça el braç i tanca el puny!


[Revolta 21 - 300 anys]

divendres, 28 d’agost del 2009

En un instant...



Nit de primavera, aquesta segur que no té espera.
Dia de Corpus, dia sagrat, dia de purgues pel que queda d´any.
A la plaça el foc ja crema, l´àliga no és mai la primera.
Tot és a punt, tot es preparat, es mouen les maces, tremolen les mans.

Ha quedat a la Ginesta, ja se sent ferum de festa.
Pel carrer costa avançar, massa strets per la gent que hi ha.
Pel carrer q va a la plaça hi ha una dona que escridassa.
La barreja de mà en mà, tot a punt de començar.

Però hi ha qui vol que tot s´acabi i que no tingui un bon final.
No em preguntis perquè això passa, com es que n´hi ha que volen mal.
Ningú va poder imaginar, però algú ho havia d´aturar.
El que havia de ser una gran festa, va acabar en un bany de sang.

No fugis, no em deixis, no et separis mai del meu costat.
Tornarem a trenc d´alba, quan tot hagi acabat.

Es troben les colles, amics que s´abracen.
Després dels salts ens trobem a barraques.
I la música sona des de dalt de les escales.
Veig els balcons de l´infern i els llums ja s´apaguen.

Salten els plens, es crema la plaça.
Ell sempre al mig, ningú no l´atrapa.
Gira l´àliga, gira la gent,
els àngels s´ho miren, ja ha arribat el moment.

I a barraques tot es torça
hi ha qui vol fer servir la força.
I ell que corre a defensar la salut del seu germà
al bell mig de la baralla, el xisclar d´una navalla:
taques de sang, crida la gent, ha caigut un innocent.
Ei fum digue´m què hem de fer.

No fugis, no em deixis, no et separis mai del meu costat.
Tornarem a trenc d´alba, quan tot hagi acabat.

On ets? On et puc anar a buscar? Per què? Per què s´ha d´acabar?
Tota una vida per davant, es perd la vida en un instant.



Ni oblit ni perdó!

dimarts, 28 de juliol del 2009

2 són companyia, 3 són multitud



Encara que a dia d'avui la ciutat d'Elx compta amb dos miradors com els són el del pont del bimil·lenari (actualment fora de servei) i la torre de la basílica de St.Maria, l'Ajuntament d'Elx continua entestat en portar a terme el projecte d'un tercer mirador, projecte en què els ciutadans no van tenir un més gran paper que el de escollir quina de les gegantines construccions li era més agradable a la vista.

Fent cas omís a les protestes per part de diferents col·lectius que es van manifestar en contra d'aquest sense sentit, l'Ajuntament ha continuat endavant amb el projecte, tenint ja una proposta definitiva.

Que hem de fer davant d'això?


http://www.concursoscoacv.org/Ficheros/DAME%20UNA%20VUELTA_OCOA.pdf


http://miradorpalmeral.wordpress.com/2009/04/11/manifest-mirador/

dissabte, 18 de juliol del 2009

La granota i l'escorpí


Un escorpí, que desitjava de travessar el riu, li va dir a una granota: - Porta'm a la teva esquena

- Que et porte a la meva esquena! -va contestar la granota- ni pensar-ho! Et conec! Si et porto a la meva esquena, em picaràs i em mataràs!

- No sigues estúpida-li va dir aleshores l'escorpí - No veus que si et pique t'enfonsaràs en l'aigua i que jo, com no sé nedar, també m'ofegaré?

Els dos animals van continuar discutint fins que la granota va ser persuadida. El va carregar sobre la seva relliscosa esquena, on ell es va agafar i van començar la travessia.
Arribats al mig del gran riu, allà on es creen els remolins, sobtadament l'escorpí va picar a la granota. Aquesta va sentir que el verí mortal s'estenia pel seu cos i, mentre s'ofegava, i amb ella l'escorpí, li va cridar:

- Veus t'ho havia dit! Però què has fet?

- No puc evitar-ho- va contestar l'escorpí abans de desaparèixer en les aigües- És la meva naturalesa

dissabte, 11 de juliol del 2009

Poema dels oprimits


En aquest país ocult,
amb les ombres vaig jugant;
intentant ser jo mateix,
pintant un endemà...

Tot allò que no puc ser,
raja sempre del meu cant;
l'alba és ben a prop,
la sento,em va envoltant...

La història ja se sap,
no tothom l'explica igual;
és difícil d'empassar,
la veritat del del costat...

Ara a prop dels oprimits,
un poema vull cantar,
tota l'amargor,
que volen amagar...

I canto als llits buits,
a la mare, al seu patir;
a tot el temps fugaç,
de que ens van desposseint...

Al ferro, al seu crit
al pare atemorit
a tothom que ho patim...

Escoltem des de petits,
tot allò que hem d'estimar,
tot allò que hem de ser,
a la força imposat...
ara, prop dels oprimits,
cantaré una cançó,
coberta tenen ja,
tota l'amargor...

A la soledat,
als íntims i als amics,
a cada instant del viure,que de les mans, ha fugit

Als qui van ser ahir,
als qui son ara aquí,
als que encara han de venir...

Estimada vull sentir,
que aviat tot canviarà:
que també seràs amb mi,
el dia de demà...

I que els que vindran després,
ja mai més no cantaran,
aquest cant dels oprimits,
i tampoc no ploraran...

Diga'm per favor,
ara amiga ja,
allò que vull escoltar,
estimada, amor...

En els accidents,
les adversitats
a els que per nosaltres fins la vida han donat..

Als que de camí,
mai no han arribat,
als que lluitem,i al vent de...llibertat.


diumenge, 5 de juliol del 2009

El Principito


(...)


-Vete a ver las rosas; comprenderás que la tuya es única en el mundo. Volverás a decirme adiós y yo te regalaré un secreto.



El principito se fue a ver las rosas a las que dijo:


-No son nada, ni en nada se parecen a mi rosa. Nadie las ha domesticado ni ustedes han domesticado a nadie. Son como el zorro era antes, que en nada se diferenciaba de otros cien mil zorros. Pero yo le hice mi amigo y ahora es único en el mundo.



Las rosas se sentían molestas oyendo al principito, que continuó diciéndoles:


-Son muy bellas, pero están vacías y nadie daría la vida por ustedes. Cualquiera que las vea podrá creer indudablemente que mí rosa es igual que cualquiera de ustedes. Pero ella se sabe más importante que todas, porque yo la he regado, porque ha sido a ella a la que abrigué con el fanal, porque yo le maté los gusanos (salvo dos o tres que se hicieron mariposas ) y es a ella a la que yo he oído quejarse, alabarse y algunas veces hasta callarse. Porque es mi rosa, en fin.


Y volvió con el zorro.


-Adiós -le dijo.


-Adiós -dijo el zorro-. He aquí mi secreto, que no puede ser más simple : Sólo con el corazón se puede ver bien. Lo esencial es invisible a los ojos.



-Lo esencial es invisible para los ojos -repitió el principito para acordarse.



-Lo que hace más importante a tu rosa, es el tiempo que tú has perdido con ella.



-Es el tiempo que yo he perdido con ella... -repitió el principito para recordarlo.



-Los hombres han olvidado esta verdad -dijo el zorro-, pero tú no debes olvidarla. Eres responsable para siempre de lo que has domesticado. Tú eres responsable de tu rosa...



-Yo soy responsable de mi rosa... -repitió el principito a fin de recordarlo


dilluns, 25 de maig del 2009

<<Hizkuntza bat ez da galtzen
ez dakitenek ikasten ez dutelako,
dakitenek hitz egiten ez dutelako baizik>>


[Una llengua no es perd
perquè els qui no la saben no l'aprenen,
sinó perquè els qui la saben no la parlen.]

diumenge, 10 de maig del 2009

DAMUNT D'UNA TERRA

Vailet, et diuen que a les guerres
tan sols hi ha tristeses,
no s'hi guanya mai.
Damunt d'aquesta terra encesa
tot allò que és feble
vol ignorar els mals.

I en Maurici va escoltant
però segueix a terra sense fer-ne cas,
perquè uns altres li han dit tant
que la seva vida és patir sota el fang...

Recorda les raons que un dia
varen canviar el signe
d'aquell temps passat.
Ell ha marcat la teva vida
amb una ferida
que tu has de curar.

I en Maurici va escoltant
i pensa que ja sap el perquè dels mals.
Però se'n torna, està dubtant,
i altres veus ressonen també al seu voltant.

Vailet, no siguis anarquista
i vés a la conquista
de l'honor més alt,
que al teu costat tindràs la força
que ens porta a l'ordre
i ens permet la pau.

I en Maurici sap molt bé
que, si només dubta, poca cosa té.
En Maurici sap què fer,
trobara els companys i sortirà al carrer.


Lluís Llach

Prou!