*

Busca tu camino...... y recórrelo

Recuerda... eres libre, nadie escribe tu futuro, tú lo cambias día a día. Tú eres la dueña de tu vida.

Més de 60 xiquets es quedaràn sense plaça en valencià el proper curs

Una comunitat bilingüe i igualitària que fomenta l'ús del valencià? Serà en teoria, perquè en la pràctica veiem com dia rere dia aquesta situació va empitjorant per moments.

Com tots els anys en aquestes dates, són oberts els processos de matriculació en els diferents col•legis i instituts de la nostra ciutat i per no trencar amb la rutina podem veure, com tots els anys, molts problemes i grans maldecaps per a les directives a l'hora de tramitar aquestes sol•licituds de places en els centres i poder repartir a l'alumnat en els seus respectius cursos tenint en compte les seues exigències i necessitats.

Una de les notícies que més han cridat la nostra atenció (encara que aquesta no siga novetat única d’enguany) és el nombre d'alumnes que es quedaran sense plaça en els seus centres al no haver-hi les suficients en línia valenciana, amb la conseqüència d'haver de realitzar el curs en castellà encara havent-lo sol•licitat en valencià.

És un poc irònic i sorprenent que, en aquesta la nostra comunitat bilingüe que fomenta l'ús del valencià entre els joves només hagin fet una oferta de la meitat de les places que es demanden en aquesta llengua, és a dir, per al curs 2010/2011 la Conselleria d'Educació només ofereix unes 600 places en línia valenciana enfront de les 1866 en línia castellana.
Però això no és tot, sinó que a més a més, d'un total de quasi 144.200 alumnes que realitzen els seus estudis en llengua valenciana durant primària res més que 60.000 els poden continuar en secundària per la qual cosa, quasi 80.000 alumnes es veuen obligats a abandonar el valencià en arribar a l’institut.

Com a conseqüència de tot això, més de 60 alumnes de la nostra ciutat s'han hagut de quedar sense la seva plaça en línia valenciana en els col•legis.
És inadmissible i vergonyós que, tenint la Conselleria l'obligació de garantir en els centres les places que els alumnes demanden en la llengua escollida com a primera opció, molt d'ells es vegin el pròxim curs sense allò que han escollit en els seus estudis i sembla ser que si no insistim i ens manifestem en contra d'això els pròxims cursos continuaran pel mateix camí ja que la Conselleria porta si més no dos anys sense obrir cap línia valenciana quan a dia d'avui s'exigeixen un mínim de tres per poder organitzar els nostres alumnes.

A través de tots aquests trists esdeveniments podem adonar-nos-en de com a la nostra Conselleria d'Educació li importa el més mínim el que exigeix la societat valenciana i que, igual els dóna no fer una oferta de la línia en la llengua que els alumnes volen estudiar, com deixar a un centre sense personal administratiu durant cursos sencers o implantar assignatures sense cap valor, ells l'únic treball que ens mostren és un mínim esforç d'organització deixant-lo tot de cap per avall en mà del personal de col•legis i instituts (administratius, professors, directiu, etc.) a més de, de tant en tant escollir el personal directiu a dit per controlar tot allò que es fa dins dels centres educatius.

Veient aquesta degradació en el sistema educatiu, ens és impossible no recalcar la necessitat d'unitat entre nosaltres, els afectats, per reclamar i aconseguir el que ens mereixem, una educació pública, gratuïta i de qualitat on no quede rastre d'incompetències, negligències ni injustícies.

A.M.

¿Todos con la roja?

Es triste, que en los tiempos que corren podamos distinguir entre dos Españas; la España que conocemos hundida en una profunda crisis y la España que parece ser la importante, la que capta todas las miradas, la España que logra que la verdadera desaparezca, una falsa España de masas… la del fútbol.

Cada jugador - y no precisamente “mileurista”- de la selección del país de los fanáticos se embolsará unos 600.000 euros - el típico sueldo de una persona de a pie - en caso de conseguir meter un trozo de cuero lleno de aire de forma esférica dentro de una red sujetada con palos o también llamado ganar un Mundial.

En un país donde, quitando aquellos que por mérito o sin él (generalmente es sin él) consiguen una vida lujosa (incluidos los jugadores de “nuestra” selección) la mayor parte de personas normales se ven obligadas a recortar muchísimas cosas de primera necesidad y pasar noches en vela preguntándose cómo van a llegar, ya no a fin de mes, sino ¡al final de la semana!; en un Estado donde el pueblo alza la voz por esta corrupción política y financiera, donde el paro cada vez es mayor y los precios más altos; en un país donde el número de parados supera los 4 millones (y aumentando) todavía son capaces de engatusarnos y movilizar masas para que se haga caso omiso a todos estos problemas sociales y se concentren en apoyar a 23 personajes que como mínimo recibirán un suelo de nada menos que 13.800.000 euros.

Estos por supuesto qué van a decir al respecto, no van a renunciar a tal desmesurada cantidad de dinero por ninguna causa social, ni mucho menos, ni jugarán rebajando su salario simplemente por el gusto de representar a su país no, ellos además de una imagen son también personas que necesitan arreglarse el pelo una vez a la semana, qué aberración sería pensar en rebajarles el sueldo.

Pero lo mejor no llegará hasta el ansiado 11 de julio donde si estos líderes ganan el preciado Mundial de Sudáfrica podremos contemplar un grato espectáculo; ver como más de 4 millones de parados saltan gritan y lloran eufóricos por la victoria de su equipo, de su país de aquellos 23 prototipos millonarios que nos representan.

Así que ya sabéis, si nuestro equipo gana, lloraremos, bailaremos, beberemos y seremos los más felices durante unas horas, pero ¿después? Volveremos a la cruda realidad, a la España verdadera que se hunde en la miseria. Pero bueno siempre podemos pensar que una persona que ni conocemos ni conoceremos nunca está disfrutando de sus millones en una bonita mansión con vistas al mar.

A.M.

Fragment de "la canción del pirata" J.Espronceda

Aquest és un dels màxims exponents de la poesia del Romanticisme espanyol. Parla d'un pirata com exemple de personalitat original, un pirata que viu al marge de la societat menyspreant les convencios i els béns materials i té com a màxim ideal, la llibertat.

~ Que es mi barco mi tesoro,

que es mi dios la libertad,

mi ley, la fuerza y el viento,

mi única patria, la mar. ~

- José de Espronceda -